dijous, 30 de setembre del 2010

El programa, detallat punt a punt:

1.- Declarar la independència de Tiana.

Quan guanyem les eleccions el primer que farem serà declarar la independència de Tiana com a país lliure del planeta, i que ens reconegui qui vulgui.

No serem una república, ni un regne, ni cap democràcia parlamentària ni res de tot això, serem un país: Tiana, país.

Al convertir-nos en país, deixaré de ser l’alcalde per convertir-me en president.

És possible que em comenci a passejar pel poble nacionalitzant espais, cases i mansions, fins i tot s’ha pensat en Can Barrau com a possible residència oficial del president, així com de tot el seu séquito oficial de secretaris i secretàries vàries.

Necessitem la independència!
Quan Tiana sigui un país lliure i independent tot serà molt més fàcil i millor. Serem més potents, més eficaços, més dinàmics, i sobretot, més elegants.


2.- Embutxacar-me tota la pasta que pugui.

Aquest punt no té gaire més per explicar, és simplement això, la corruptela, el pillatge desfermat de dólares, euros i divisas, això és lo que ens va a la gent de la Partida Bona.

Jo no treballaré pel poble ni per les persones ni res de tot això…

Ja ho dic ara que el meu principal objectiu al capdavant de l’executiva federal serà intentar embutxacar-me tota la pasta que pugui de les arques públiques, i llavors a veure què en fem.


3.- No treballar, com a molt alguns científics que investiguin en tecnologia.

I no parlo de mi, no…
Parlo de tothom!

A la Partida Bona tenim l’objectiu d’aconseguir que tothom qui vulgui pugui deixar de treballar, i que en tot cas, si algú vol fer-ho, que treballi qui vulgui; tampoc no estarà pas prohibit.

Per acostar-nos a aquesta fita intentarem utilitzar la tecnologia, que per alguna cosa útil ha de servir a les alçades que estem del segle XXI*, i que treballin les màquines.

Sota aquest lema, Que treballin les màquines! engegarem un projecte d’actuació destinat a que els científics més qualificats que es presentin a la nostra tria puguin dedicar-se a esbrinar maneres de que tothom pugui dedicar-se a fer el que tingui ganes de fer, sense haver de passar-se la vida esperant a jubilar-se, com si esperéssim que ens concedeixin la llibertat condicional sota fiança després d’un etern període d’esclavatge remunerat com el que la majoria de nosaltres ens veiem obligats a suportar avui en dia, i sense gaire opció de queixa o intenció de qüestionar-nos-ho.

Volem començar a gaudir de la vida ara, i prou ja d’aquesta història de la cultura de l’oci, en la que representa que hi ha unes estones especialment indicades per dedicar-les a l’oci, que sembla ser que és el que ens deixen fer en el nostre temps lliure.

I una merda!  
El temps és lliure!
El temps és nostre i volem que ens el tornin.
Tot!


4.- Prometo no complir cap promesa electoral.

Diria que aquest punt està claríssim


5.- Núvols gratis per tothom!

Un altre punt bastant clar, núvols gratis per tothom.
El dia que n’hi hagin, clar, i si són grossos i bonics, perfecte!
Tothom qui vulgui en podrà gaudir tant com li vingui de gust.


6.- Donarem prioritat als esternuts.

I cada cop que algú estornudi es podrà dir el seu nom.


7.- Turistes no, sí a la immigració!

Heus ací un altre punt clau del nostre programa.

Ja n’estem farts de les persecucions indiscriminades d’extrangers innocents que venen  amb les millors intencions a trobar un bon lloc de residència, mentre per una altra banda no s’acaba mai de promocionar i potenciar el turisme i la visita d’aquests inidvidus d’aspecte dubtós que s’acosten a les nostres contrades amb aires de superioritat i clares intencions de desvallestar tot el que poden.

Turistes no, sí a la imigració! serà el nostre crit en contra de les actuals polítiques respecte aquests temes tan espinosos, i fins i tot pot ser que s’arribin a perseguir diferents tipus de guiris i turistes, que podran ser expulsats del nostre país si veiem que les seves actituds són desagradables, irritants o agressives envers la nostra cultura de normalitat.

Fins i tot s’estan projectant projectes encarats a reunir-ne uns quants en algun camp de les afores del poble, on es puguin concentrar i pensar ben profundament en el que necessitin pensar.

Collons, és que…
¿no us ha passat d’anar pel planeta i trobar-vos un grup de 7 ò 30 guiris parats allà al mig mirant les mussaranyes?
Quins pesats!
Què els hi passa?
Com si no els hi importés res en absolut, amb una arrogància i un despreci total pels autòctons, i una supèrbia realment insultant…
a la hoguera!


8.- Ens qüestionarem les regles i normes establertes.

Clar, per què no?

Aquesta llista de punts és una merda de farsa, i segurament tant bon punt entrem a formar part del govern i ens fem amb el poder absolut, l’estriparem i ens n’inventarem una de nova.

O potser no, qui sap, igual ens tornem locus i comencem a seguir tots els apartats punt a punt; de totes maneres tampoc no tenim gaire clar que ningú s’arribi a llegir el programa detalladament tan a fons com per arribar fins a aquestes línies, així que aprofitarem el moment per dir que si algú ha arribat fins aquí, d’entrada: felicitats.

I a part d’això, no t’oblidis del punt 8: pot ser que quan Tiana sigui independent abolim la democràcia i donem pas a un nou sistema encara inimaginat i per inventar, una nova manera de fer i entendre la vida que potser se t’acudirà a tu.

Vols formar part del nostre equip d’ideòlegs?
Que no hi falti ningú, serem tots benvinguts, posa’t en contacte amb nosaltres i a veure què se’ns acudeix; i tant...

Gràcies.

9.- Concessions aleatòries de voltes extres per qui en vulgui.

No heu notat mai com pot arribar a canviar la pròpia personalitat només de fer una volta sobre un mateix?

No heu tingut mai la sensació de ser una persona totalment nova i diferent, després de donar un parell de tombs sense moure’us del lloc?

Pels qui ja ho han experimentat algun cop en pròpia pell, i pels qui no, però tenen ganes de provar-ho, la Partida Bona repartirà concessions de voltes extres aleatòriament entre tota aquella gent que així ho desitgi, i fins i tot estarà permès fer voltes així perquè sí, sense haver d’avisar ni demanar permís a ningú.